Anatomia d'un mirall de mà

 aquesta imatge no està disponible Equip de disseny de plataformes multimèdia L'edat: Tot i que els miralls més valuosos daten de 1850 o abans, aquest exemple elaborat de 1900 encara supera els dissenys més antics i genèrics.

La condició: Amb superfícies sense taques i sense abollaments ni rascades, aquesta peça es considera prístina.



El monograma: Les inscripcions redueixen el valor, no tots els col·leccionistes volen les inicials d'una altra persona a les seves antiguitats, però no de manera significativa.

El disseny: Aquestes flors repoussés (alt relleu) van ser clarament martellejades i detallades a mà, un avantatge innegable.

El coll: Aquest mirall no té marques de soldadura ni costures dividides per indicar una reparació (que disminueix el valor).

El mànec: El farciment de resina es pot trencar, provocant un sonall (dolent); aquest mirall no fa cap so (bo).

El segell: Aquest inclou el nom del fabricant, R. Wallace & Sons, i la seva data de patent de 1900, juntament amb el segell de lliures esterlines.

El mirall: El seu color uniforme i la vora bisellada, sense taques ni estelles importants, augmenten el valor.

ACONSEGUIR UNA MANIJA ALS MIRALLS DE MÀ

Cerca llocs de subhastes en línia:

Comenceu amb la frase 'mirall de mà' i reduïu el camp amb 'plata', 'sterling', 'repoussé', 'Art Nouveau' o 'victorià'. O busqueu els fabricants més coneguts: Tiffany, Wallace, Gorham i Unger.


Més informació sobre els distintius:

El subhastador Sebastian Clarke confia en el lloc de cerca gratuït 925-1000.com per ajudar a identificar marques de plata.

Renova la teva troballa:

Netegeu-lo amb poliment de plata i aigua tèbia i sabonosa, però mai submergiu un mirall. Això pot trencar el farcit de resina i ennuvolar el vidre. I no poliu excessivament: una mica d'embrutiment ajuda a definir els detalls.


Veure més Miralls de mà antics